caenes

Ballem és una coreografia de Xavier Cebrián a partir de diferents peces del desaparegut grup de folk-rock Tradivàrius, que componia a partir de les tonades populars i tradicionals catalanes a les quals feia arranjaments rockers. De la mateixa manera, el muntatge pica l’ullet a diverses danses tradicionals com les que habitualment ballen els Esbarts i acomoda els seus punts i les seves estructures a un llenguatge més contemporani. L’esbart el va estrenar l’any 2009.

Les Gitanes de Rubí (coreografia d’Albert Sans) són un ballet en un acte amb una gran posada en escena que ha esdevingut un referent per a la majoria d’esbarts (l’Esbart les va estrenar a l’abril del 1992). Consta de diferents parts protagonitzades per personatges característics:

DIABLOTS

EL CAPITÀ DE CAVALL

ELS VELLS

NUVIS 

El Ball de Gitanes era tradicionalment tot un esdeveniment. Té el seu origen en la dansa que els gitanos ballaven per celebrar els seus casaments que, amb el temps, es va incorporar al patrimoni popular.

CONVIDATS

Salvador Mel·lo va idear a finals dels cinquanta una suite que recollia diferents estils del folklore valencià jugant entre sí per descriure diferents caràcters.

 

La Dama d’Elx és sòbria i majestuosa. El seu vestuari representa una dama de l’alta noblesa íbera. El vestuari es va estrenar a l’abril de 1986.

 

L’any 1960 es va fer un viatge de retrobament entre Catalunya i l’Alguer. L’impacte d’aquest retrobament va ser tant important que Salvador Mel·lo va crear una coreografia que representa la celebració d’un casament. L’Esbart va ballar per primer cop Recordant l’Alguer al 1982-

L’òpera Marina es va representar per primer cop, amb el ballet inclòs, el 1968 al Gran Teatre del Liceu. Amb els anys, i per voluntat expressa del seu coreògraf (Albert Sans), la “Marina” va prendre entitat pròpia. Als anys setanta, molts esbarts catalans van incloure també aquesta dansa als seus repertoris. L’Esbart la va estrenar al 1981.

 Tots els esbarts han començat amb uns vestits molt senzills que suposaven una mínima despesa econòmica o, en alguns casos, prestats per un altre grup o, fins i tot, llogats. El primer vestuari de l’Esbart Sant Jordi va prendre com a model la indumentària tradicional pagesa, simplificant-la. L’esbart el va estrenar el 23 d’agost de 1970.