caenes

La indumentària tradicional catalana que empren els esbarts prové del vestit a l’antiga que s’usà des de finals del segle XVIII fins entrat el segle XX en zones rurals. D’una manera o altra, tots els grups seguien el model dels vestits que l’Esbart Català de Dansaires va confeccionar al 1916. Tot i que no sempre es prenen rigorosament els patrons històrics, el cert és que els esbarts han contribuït a difondre la indumentària dels temps antics.
Les dones vesteixen habitualment brusa (o gipó) coberta amb un gran mocador fins més avall de la cintura, faldilles llargues i folgades i davantal. El cap es cobreix amb mocador o red i, ocasionalment, amb caputxa, i als peus calcen espardenyes. Els homes porten camisa sense coll, calces sota genoll subjectades amb una faixa, armilla amb solapes i gec. Als peus, espardenyes de vetes i, al cap, barretina.

 

Donat que el ball demana comoditat, els esbarts han anat acomodant la indumentària a les necessitats de cada dansa, tant pel que fa a les formes com als materials. Per fora però sobretot per dins. Tot i així, en els vestits més tradicionals es conserven algunes reminiscències de la roba interior femenina que reprodueixen patrons antics, com els calçons i els enagos que donaven cos a les faldilles.

 

Els vestits dels esbarts dansaires acostumen a ser sinònim d’indumentària tradicional catalana i, certament, una bona part del rober d’un esbart està format per aquesta vestimenta. Aquesta parella vesteix roba de festa: